NOTA DE PREMSA 1 DE FEBRER DE 2012

ISP-ICV-E. Sant Pere de Vilamajor. 1 de febrer 2012

A només vuit mesos de les passades eleccions municipals el nostre poble es veu sotmès a una crisi –la paraula de moda– sense precedents. Crisi política, de representació, que s’afegeix a la crisi de gestió econòmica que tant nosaltres com altres grups de l’oposició havíem advertit i denunciat.

Que nosaltres en tinguem memòria mai no havia passat que un govern, com qui diu nou de trinca, es veiés dinamitat des de dins –des de fora és natural i saludable que hi hagi oposició– pels mateixos que l’havien de garantir. On és ara la coherència del programa de CiU i del flamant equip humà que l’havia de tirar endavant? Què se n’ha fet del seu projecte per a Sant Pere de Vilamajor?

L’espectacle que el sr. Llesuy i els seus ens han donat aquests darrers mesos ha estat –per dir-ho de manera suau– vergonyós: ganivetades per l’esquena, maniobres per assolir el poder, pactes o intents de pacte realitzats amb nocturnitat i traïdoria, gestos autoritaris inútils i destinats al fracàs… No sabem què en pensa la direcció comarcal de Convergència –la local ja fa temps que està desapareguda– però imaginem que deuen estar ben astorats. Tant com ho està la gent de Sant Pere sigui o no votant del seu partit. La mateixa “sortida de la crisi”, amb la dimissió final de Llesuy –seguida de les lluites internes per a decidir qui serà el 4rt regidor– i el gairebé segur pacte de govern amb ERC-R i PSC, és el símbol del fracàs i la impotència.

D’entrada hi ha una cosa que no s’entén. Com és possible que un partit com el PSC s’avingui a aquesta pantomima? Com és possible que un partit que se les dona de seriós s’avingui a fer de “palanganero” d’una coalició amb CiU i ERC-R? Amb quin programa? Amb quins objectius? El PSC no s’hauria de comportar com aquell nen que, posat en l’atzucac d’haver de triar entre el pare i la mare, diu que se n’anirà amb el que es quedi la Wii.  Lamentable. Els votants del PSC no s’ho mereixen. En fi…

Però es que encara hi ha una cosa més greu. A qui pensen fer alcalde? Al número dos de CiU que ha encapçalat l’oposició al senyor Llesuy? A canvi de què? D’adjudicar-se el sou generós que el dimissionari li havia promès? És aquesta la “regeneració democràtica” que pretén aconseguir ERC-R? O potser seran ells que tindran l’alcaldia? I llavors, recordaran les mocions que defensaven des de l’oposició? Massa interessos particulars, massa ganes de tocar poder, massa ambició personal i molt poc –per no dir gens- esperit constructiu. Per sort no són a temps de construir-nos un aeroport al municipi! Per sort no hi ha sòl suficient per un casino tipus Las Vegas!

Però hi ha alternatives. Hi ha alternatives si deixem de banda interessos mesquins i som generosos. Nosaltres en vàrem proposar una i pel que ens va semblar, el grup d’Esquerra hi estava força d’acord: un govern de concentració. Un govern format per tots el partits amb representació a l’Ajuntament,  –per sort aquesta vegada, no hi ha PP ni Ciutadans, com a mínim obertament– que tingui com a objectiu pactar un programa realista i auster per tal que l’Ajuntament no entri definitivament en fallida, tot garantint, al mateix temps, les partides pressupostàries que més afavoreixen a la majoria.

Una alternativa completament d’acord amb el programa d’austeritat i realisme amb el qual ens vàrem presentar a les passades eleccions municipals i que, malauradament, només ens va reportar un regidor. Potser perquè ens agrada més que ens venguin fum? Tant se val, seguirem picant pedra. Els murs, tard o d’hora, acabaran caient.

Una cosa més. Facin qui facin alcalde, pactin els grups que pactin i decideixin el programa que vulguin, des d’ISP-ICV-E farem l’oposició constructiva i lleial que hem fet sempre. La nostra representant, Lola López, participarà activament –si ens deixen– i escoltarà el que es proposi des del nou equip de govern per traslladar-ho al grup. ISP-ICV-E analitzarà les propostes i es pronunciarà a favor o en contra, d’acord amb el seu programa i d’acord amb allò que a parer seu, afavoreixi la governabilitat i el progrés del municipi i la seva gent. Amb millor o pitjor encert sempre ho hem fet així, debatent i prenent decisions amb el màxim de consens possible. Un mètode que volem ampliar obrint els debats a totes aquelles persones que estiguin interessades en el futur del nostre poble i el seu bon funcionament.

Reforcem la nostra manera d’entendre la política:

Mai direm res que no es pugui fer, ni farem res que no es pugui dir.